L'agricultura
El sector primari ocupava al 1997 el 5% de la població. Mica en mica ha anat perdent importància però tot i això, als anys noranta representava entre un 16 i un 20% del valor de les exportacions. El 54'3% del territori són prats i pastures i el 6'7% són zones conreades.
Com que hi ha sequeres freqüents, l'agricultura es caracteritza per els correus extensius, els sòls pobres i uns rendiments més aviat baixos. S'han construït embassaments per intentar batre el problema. Es pot dividir Austràlia en diverses regions agrícoles:
-Les planes costaneres i les valls ben regades. Conreu de moresc, verdures i farratge.
-De secà es fan cereals (dryfarming). El bestiar oví s'ha traslladat a les zones més seques de l'interior
-A la regió de Victòria hi ha conreus de regadiu.
-Al nord de la Gran Conca Artesiana hi ha pasturatges de bestiar bovi i ovi.
-El Swan Lands (Sud Oest) és una de les regions més riques. Sòls dedicats a l'horta i el farratge, blat o pasturatge d'ovelles. Destaquen el blat, la civada i l'ordi, ja que Australia és un dels majors productors i exportadors d'aquests cereals al món.
També podem trobar el conreu de la canya de sucre, el cotó i el lli. Hi ha horticultura i vinya.
En ramaderia, l'ovina és la més extensa, i ocupa el primer lloc mundial, igualada o superada des del 2000 per Xina. Té el primer lloc mundial de producció de llana. L'obtenció de fusta dels boscos tropicals també és important. El bosc ocupa un 20% de la superfície del país, una xifra que es va reduint a causa de la desforestació.
En ramaderia, l'ovina és la més extensa, i ocupa el primer lloc mundial, igualada o superada des del 2000 per Xina. Té el primer lloc mundial de producció de llana. L'obtenció de fusta dels boscos tropicals també és important. El bosc ocupa un 20% de la superfície del país, una xifra que es va reduint a causa de la desforestació.
La pesca és poc rellavant.
Després de la segona guerra mundial va començar l'explotació intensiva dels recursos minerals. Cal destacar:
-Bauxita: sobre l'any 2000 s'estima que produïa el 23% de les reserves del món.
-Urani: Austràlia n'es el segon productor mundial, i Olympic Dam (Austràlia Meridional) és el jaciment més gran del món.
-Plom: Austràlia ocupa dels primers llocs en la seva producció.
-Ferro: representa el 16% de la producció mundial.
-Manganès: 10% de la producció mundial
-Zinc: primer productor després el Canadà i la Xina
-Or: A l'any 2000 ocupava el tercer lloc de producció després de sud-àfrica i els Estats Units.
La major part del 'electricitat s'obté a partir de centrals tèrmiques.
Incloent la mineria, la indústria ocupa el 26% del PIB i ocupa un 23% de la població activa. Des que hi va començar a haver explotació minera, l'indústria ha crescut molt accelaradament.
La siderúrgia ocupa el primer lloc.
Relleu a la producció d'alumini i a la fosa de plom, zinc i coure. També hi ha indústries de construccions mecàniques, maquinàra, construcció naval i aeronàutica i material agrícola.
La indústria química té una importancia capdal, on destaquen els superfosats, l'àcid sulfúric, la sosa càustica,...
En l'indústria tèxtil destaca les tradicionals indústries llanera i cotonera i la producció de fibres sintètiques.
Cal dir que l'activitat industrial d'Australia ha anat disminuïnt al pas dels anys.
-Transports interiors: xarxa de línies fèrries, amb amplades de via canviants. Hi ha línies que son propietat d'empreses mineres o agrícoles. El parc automobilístic és dels primers del món amb relació als habitants.
-Transports marítims: disposa de bons ports
-Transports aeris: és important per les grans distàncies internes i per l'allunyament dels pols de l'economia mundial. Els aeroports principals són a Sydney, Melbourne, Adelaide, Brisbane, Caberra i Perth.
Comerç exterior deficitari. Les primeres matèries d'exportació son primeres matèries en brut, especialment minerals metal·lífers i fibres tèxtils, productes agrícoles i petroli i derivats i gas natural. Austràlia importa sobretot maquinària, especialment vehicles de motor, equipament de telecomunicacions i de processament de dades, manufactures, productes químics i petroli.
Els principals clients son: Japó, EUA, Nova Zelanda, Xina, Singapur i Taiwan.
Els serveis aporten un 70% del PIB i ocupen el 71% de la població activa. El turisme es va expandint. Els principals atractius són la varietat d'escenaris naturals i les grans ciutats.
La moneda de curs legal és el dòlar australià.
L'economia
Austràlia té una de les rendes per habitant més altes del món, 27000 dòlars. La seva estructura econòmica s'ha transformat: la participació del sector estatal i la inversió estrangera contribuïren, a partir del descobriment dels enormes recursos miners, a desenvolupar la indústria en un país agrícola i ramader.
Australia no ha superat del tot l'estadi de fornidor de primeres matèries als països més desenvolupats, cosa que ha fet que l'economia australiana especiament vulnerable a les fortes oscil·lacions dels preus d'aquest material.
La balabça de béns i serveis té un signe negatiu, perquè l'indústria australiana no està prou desenvolupada. Això, és en part responsable del nivell d'atur, 7%. Això, es compença per les inversions estrangeres, que tendeixen cada vegada més als estats asiàtics del Pacífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Aquí podeu deixar un comentari del que us ha semblat la pàgina.